• desenvolupar al nord-oest del sector una zona hotelera, amb una edificació de gran qualitat arquitectònica, davant d’un espai lliure públic fins al moll de la nova marina.
• Creació d’una reserva per a equipament al nord del sector, annex a l’hotel, per donar servei tant en concret al sector com global a la població del municipi.
• Creació d’una gran zona d’oci públic davant del mar de gran qualitat ambiental i enjardinament per crear una gran pineda mediterrània a primera línia de mar, a continuació de l’existent entre les parcel·les destinades a habitatges unifamiliars privats i el passeig marítim i la platja.
• DDotar la zona d’una àrea reservada per a aparcament de gran capacitat (600 places), independentment de la reserva prevista per a usos d’habitatge i per donar servei a tota l’activitat que provocarà el desenvolupament del sector.
• Creació d’una passarel·la sobre el riu Ridaura que faciliti la comunicació entre els dos marges del riu. La passarel·la tindrà les característiques necessàries per donar una alta qualitat en termes d’accessibilitat, ja que estarà equipada amb escales i ascensor si escau, i comunicarà les dues ribes del riu al punt de major activitat, com és la zona comercial, hotelera i de jardí urbà, del sector SUD 3 ampliació Port d’Aro.
• Establir la connexió entre els dos grans vials de vianants de Platja d’Aro, que són l’avinguda de S’Agaró i el Passeig Marítim, mitjançant un passeig fluvial al llarg del perímetre Nord que limita amb el Ridaura i per donar continuïtat a la via verda fins al mar. Aquest passeig gaudirà de zones arbrades i enjardinades conjuntament amb zones pavimentades i de lleure.
• Situar les principals zones residencials edificables a banda i banda del futur canal, entre aquest i els Carrers Rec del Molí, Xaloc i Rosa dels Vents, el Passeig fluvial de nova creació, i la zona més propera a la nova pineda ampliació del Parc dels Enamorats, per aprofitar tot el perímetre del canal per situar habitatges i així estrènyer la relació entre els edificis i els canals de la marina en el marc d’una urbanització marítim terrestre.
• Situar la zona comercial a la zona propera a l’avinguda de s’Agaró, i a tocar de la plaça ubicada al final del canal, aprofitant la creació d’una gran zona d’aparcaments.
• Partir de la xarxa viària perimetral com a xarxa de suport per a la mobilitat dins del sector i en general en aquesta part del municipi.
• Salvar la comunicació de l’Avinguda Verona-Terol amb la franja costanera, interrompuda pel canal, mitjançant un pas subterrani per sota del canal per al pas de vianants i de vehicles, amb un gàlib no inferior a 3,50 m “ponts llevadissos” que impedeixen el trànsit ininterromput de vaixells per accedir a la marina.
• IImplantar una xarxa viària amb una via vertebradora pel costat Nord que contorni l’àmbit per comunicar amb l’actual vial que porta al Club Nàutic i amb el pas inferior de nova creació a l’Avinguda Verona Terol per sota del canal de la marina.
• A la zona discontínua de l’àmbit, la parcel·la al costat del carrer de la Tramuntana de 3.500 m² de superfície, es destinarà a la construcció d’habitatge de protecció pública.

ThePla especial urbanístic ampliació Port d’Aro, aprovat definitivament per acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en sessió 22 de juliol de 2014, estableix la forma de la làmina d’aigua de la nova Marina ampliació del Port d’Aro existent, com una forma que manté una relació biunívoca amb les edificacions que l’envolten. El perímetre circumdant forma un corredor que li pertany que és l’espai de servitud de trànsit, de manera que llisquen per la vora de l’aigua entre guardant les edificacions, i fent d’aquesta relació, la principal característica de la nova marina del Port d’Aro. La làmina d’aigua de la nova marina té una superfície de 32.794,50 m² i disposa d’un total de 272 amarraments per eslores entre 10 i 18 metres. L’àrea terrestre de la marina, entre la franja de servei nàutic i els serveis portuaris, té una superfície de 8.943,22 m². Al colze, que formen el canal d’accés a la marina existent, i la que emboca al port, es forma una zona que anomenem el “port petit”, sobre aquesta dàrsena es troba l’edifici de vigilància i serveis. En aquest xicotet port, al voltant del qual s’agrupen habitatges, que no disposen de superfícies vegetals, en contrast amb les altres edificacions que sempre disposen d’àrees d’esbarjo. És una àrea més densa i amb tipologies ajustades a aquesta densitat. Al fons d’aquest canal hi ha la zona de reparació i manteniment d’embarcacions, amb una rampa de servei i el Travel lift, per treure els vaixells sense quilla per reparar-los o guardar-los a una marina seca. La línia de la marina s’acaba just davant de l’edifici constituït per l’equipament i l’hotel amb la seva terrassa situada a la cota +5, sota la qual hi ha els locals comercials que han de donar vida a la dàrsena final, veritable port central de la marina. Els Pañoles donen servei als vaixells a través de la zona de servitud de trànsit i alhora ajuden a privatitzar l’espai lliure de parcel·la dels habitatges plurifamiliars situant-se en un pla elevat respecte als molls de la marina. La marina disposa d’un mètode de renovació de l’aigua que actua per gravetat, facilitant-ne la renovació, donant entrada d’aigua per la bocana general i el calat serà d’un màxim de 3,50 metres. El Projecte de reparcel·lació SUD 3 ampliació Port d’Aro, es redacta amb l’objecte de:

• La distribució justa entre les persones interessades dels beneficis i les càrregues de l’ordenació urbanística.
• La regularització de les finques per adaptar-ne la configuració a les exigències del planejament.
• La situació sobre parcel·les determinades i en zones aptes per a l’edificació de l’aprofitament establert pel planejament urbanístic, tant l’adjudicat a les persones propietàries com el que correspon a l’administració actuant d’acord amb els deures de cessió de sòl amb aprofitament establerts legalment.
• La cessió gratuïta, a favor de l’administració actuant, dels terrenys destinats a sistemes urbanístics, d’acord amb el que estableix el planejament.
• La determinació de les quotes d’urbanització amb càrrec a les persones propietàries i, si escau, de l’administració actuant, així com la seva forma de pagament, que pot ser en metàl·lic o mitjançant terrenys edificables. Les quotes d’urbanització inclouen tant el cost de l’obra urbanitzadora com les indemnitzacions i compensacions econòmiques que siguin necessàries per fer efectiu el principi de distribució equitativa de beneficis i càrregues.

Per tractar-se d’una urbanització marítima terrestre, el projecte de reparcel·lació, fa constar la vinculació dels amarratges confrontants amb les parcel·les d’usos residencial privat, és a dir, amb les parcel·les amb aprofitament residencial, i els amarratges que no confronten amb aquestes parcel·les, n’hi ha dos tipus, dus privatiu no vinculat i dus públic tarifat.